Jesús
Barranco

Seixanta cantons és una antologia de Jesús Barranco.

Jesús Barranco Gonzàlez sóc jo, qui escriu estes paraules en primera persona. Vaig nàixer a València —a la famosa clínica que hi havia a l'Albereda— en vespres de Nadal de 1966. Açò significa que en desembre de 2026 faré seixanta anys.

Eixa xifra rotunda marcarà, enguany, un punt i seguit. És l'edat en què em jubilaré del meu treball de professor. Ara ensenye Llengua i Literatura i Àmbit Lingüístic i Social en un institut d'educació secundària a Ontinyent. N'he exercit des de 1991, hauran sigut trenta-cinc cursos. Un treball tan apassionant com esgotador (no sé si ho puc dir, però estic socarrat).

La meua altra faceta, la de músic, ni és exactament un treball ni crec que me'n jubilaré mai. Ha sigut l'activitat més important i sostinguda al llarg de la meua vida i exactament açò continuarà sent. Segur que ara trobaré molt més temps per a portar avant els projectes. Continuaré, per exemple, empentant des del Col·lectiu Ovidi Montllor, l'associació que em possibilita ajuntar en un sol propòsit dos passions, la música i la llengua.

Han transcorregut quaranta-cinc anys des del meu debut com a músic (en una comèdia musical a l'institut Benlliure) fins al recent single «En cada cantó» (en què he fet totes les veus i instruments), que encapçala este recull. En tot eixe temps he tingut el goig immens de participar en centenars de concerts, alguns ben memorables, i en una trentena de discos, quasi sempre a les ordres de mi mateix. Guarde a l'arxiu un bon grapat de cançons gravades, més de tres-centes cinquanta si compte maquetes i directes, en què, d'una o altra manera, he pres part. Però, sobretot, on m'he expressat artísticament és en Gent del Desert, la meua banda des de 2007.

60 cantons fa un repàs generós a eixa trajectòria. Aprofitant la xifra, he fet una tria de seixanta cançons que tenen en comú que hi toque jo, Jesús Barranco. Venen disposades en un ordre cronològic invers, de més recent a més llunyana, i presentades en sis llistes de reproducció de deu cançons cadascuna; per escoltar tots els tracks, no caldran més que sis estones de més o menys mitja hora. També vos he fet una playlist «del tastet», una selecció de sis peces, una per cara.

Doneu-los una oportunitat a estos seixanta cantons que dibuixen un mapa a la meua memòria. Escolteu els temes i, si vos entren ganes d'aprofundir o simplement de tafanejar una miqueta, llegiu els comentaris que he escrit per a cadascun d'ells (junts constitueixen unes veritables memòries musicals), consulteu els complets crèdits i mireu la galeria de fotos i vídeos.

Però si hi ha una cosa que no vos hauríeu de perdre de cap manera, la cirereta d’esta antologia, és el còmic en dos capítols (“Pròleg: l’oracle” i “Epíleg: la debacle) concebuts, respectivament, com a portes d’entrada i eixida al conjunt de cançons, textos i fotos. Podeu llegir els dos capítols del còmic de forma independent, simplement com una breu novel·la gràfica, i també en gaudireu, però col·locats en relació a l’antologia podreu traure’n més sentit, per la quantitat de subtext i referències més o menys velades.

El projecte ha de culminar la vesprada del 7 de març de 2027 amb un «Concert jubilós», una festa amb banda en directe, a la sala 16 Toneladas de València, on interpretarem part d'este repertori. Atents als pròxims anuncis que farem mitjançant esta pàgina web.