Tomàs de los Santos (Tomàs de los Santos Martínez, València 1967) és un gran amic que estime, un tio sensible ple d’idees bones. I és un enorme artista, un compositor dotat de veu pròpia i responsable d’una obra molt destacada. Tomàs i jo compartim generació i hem crescut a València en els mateixos indrets, però no va ser fins 2010, en un concert col·lectiu a El Melic (Ontinyent) que ens vam conéixer personalment. Que curiós, ja eixe mateix dia vam eixir a l’escenari junts; vam tocar “Va com va” d’Ovidi i la que després ha resultat ser una de les seues cançons més emblemàtiques, “Roselles”, que ell m’havia ensenyat apressadament als camerinos.
L’estiu de 2021 Tomàs em va honorar en proposar-me unir-me a la banda que l’acompanya en directe; per aquell temps, a ell i a l’actriu Elsa Tronchoni, en el muntatge musical sobre El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit. Hem rodat durant més de dos anys eixe espectacle pels escenaris. Després, el repertori s’ha ampliat i el projecte ha esdevingut Tomàs de los Santos i La Banda Sonora, un quartet de concert estable, es podria dir, fins a dia de hui. Tocar amb Tomàs i amb Isabella i amb Bea és, per a mi, ara mateix, el cim, no hi cap més goig.
1 de juny de 2024: teníem concert a Vilassar de Mar, al Maresme. Tomàs va tindre la pensada d’aprofitar el viatge i va reservar per a l’endemà un dia d’estudi a Barcelona per a maquetar la cançó que havia compost amb l’estímul del Centenari de Vicent Andrés Estellés. Va ser una jornada fantàstica, totalment concentrats, amb el productor Pau Romero portant-ho tot uns nivells més enllà.
És possible que Tomàs hagués concebut eixa sessió com una anticipació de l’àlbum que estava per vindre. Finalment les coses no han succeït així. En octubre de 2024, just quan acabàvem de gravar el videoclip de “Moltes coses, Françoise”, es va produir la tràgica DANA i, amb el consegüent trasbals (tres membres de La Banda Sonora directament damnificats), el llançament va quedar aturat. En març de 2025, el tema va publicar-se únicament a Bandcamp com un single digital, en l’últim sospir del context del Centenari d’Estellés amb què es volia llançar. El nou àlbum, titulat finalment Fang i roses, s’ha fet però d’una altra manera, i no inclou esta cançó.
