Honorio Barranco “Doctor My Eyes” (València, 1965) és un reputat oftalmòleg i un consumat melòman que escriu al fòrum internacional Acclaimed Music. També és el meu germà major, amb qui vaig començar les correries musicals.
Honorio no ha deixat mai abandonada la seua faceta de guitarrista, ha tocat sempre. Des del 2000 aproximadament, en grups de versions. Creieu-me que no exagere si vos dic que toca en alguns dels millors grups de versions que hi ha en l’actualitat a València: en el Tribut a Bowie que ha visitat el 30 d’abril el Roig Arena, per exemple, o en The Tweeters, multitudinària banda que tira de tòs i tenen també el costum d’aparéixer en escenaris imponents com l’Oceanogràfic o el Veles e Vents.
Però el seu grup més original és un altre, és Sunken Screens, junt al cantant Pepe Mallent. Tots dos van estar coent a foc lent un treball discogràfic acabat en 2022, de la mà en la producció del gran Jose Luis Macías (La Banda de Gaal, Glamour, Última Emoción, Comité Cisne...) i la col·laboració de Samuel Ledesma, responsable dels arranjaments de corda. Un repertori també de versions –amb algun que altre “plaer culpable”–, però ací portades a uns altres terrenys; totes cançons vinculades a sèries i pel·lícules, com esta “Let The Mystery Be”, que entrava per haver fet de sintonia a la segona temporada de The Leftovers. Va ser la meua participació principal en eixe àlbum i també se sumà el nostre germà Miquel.
Per a les presentacions en directe, Sunken Screens em van fer l’honor d’incloure’m a la banda titular. Va ser una passada tocar al costat d’estos sibarites del bon gust i tenint a la banda referents del rock valencià (José Luis Macías, Adolfo Barberà, Salva Ortiz, Xema Reig o Nacho Mañó), de la música clàssica (Samuel Ledesma, Emiliano Pérez) i els cors i entusiasme de Loy Bittersweet.
Però el més curiós d’esta moguda va passar quan el disc es va viralitzar. Una nit, estàvem assajant per a la presentació, a l’estudi de Macías, i quan paràvem a cada cançó algú deia així com “dos mil escoltes més, què està passant?”. El que estava passant és que gràcies a un vídeo de TikTok el disc estava aconseguint l’atenció de molt de públic, sobretot a Amèrica. Durant tres o quatre setmanes, el disc va estar entre els més escoltats a països com Mèxic, Colòmbia o Xile. De locos. El suflé va baixar a la mateixa velocitat que es va inflar, però certament, el nombre d’escoltes a Spotify de Sunken Screens és enorme per a un grup que sols ha fet tres concerts, un a Burjassot, un a València i un a Torrent.
