Rockalbaes!

En estiu de 2022 vaig publicar un single amb dos cares b. Vaig ajuntar dos rareses: “Cant dels almogàvers” que havia eixit poc abans en un llibre-disc i “Rockalbaes!”, la versió de “Rockaria!” d’Electric Light Orchestra que havíem estrenat l’any anterior a l’espectacle Toni de l’Hostal i les Senyoretes de Nadal presenten Els burros per la finestra.

El nom Les Senyoretes de Nadal és una broma per a ús intern d’ontinyentins i doctes en història local. Té a veure amb certa herència d’unes ueles fadrines que van deixar un dineral a l’arquebisbat amb la condició d’invertir-ho a Ontinyent, cosa que no es va fer ni, que se sàpia, s’ha fet mai. L’herència eixa de les senyoretes de Nadal va estar en boca de la gent i als titulars dels setmanaris locals. Cert dia de 2013 que Toni de l’Hostal (L***s A******s M******z, l’Alcúdia, 1979) vingué a cantar a Ontinyent i Pau Miquel (Pau Miquel Soler Cantó, Alcoi, 1980) i jo mateix l’acompanyàvem a l’escenari, ens va presentar així, les Senyoretes de Nadal, provocant la rialla del públic.

L’any 2020 s’acomplien els vint-i-cinc de la mort d’Ovidi Montllor i es preparaven nombrosos actes d’homenatge. Toni de l’Hostal, Pau Miquel i jo col·laboràvem en aquell temps regularment, veníem per exemple de muntar el concert a Pep Laguarda en 2019. Havíem parlat que, pel 25é aniversari de “les vacances” d’Ovidi, faríem una altra cosa junts. Com que no teníem un nom concret, em vaig recordar de Les Senyoretes i ho vaig apuntar així al projecte que el COM vam elaborar per l’Any Ovidi (de març de 2020 a març de 2021), finalment anomenat OhVidi!

Es va presentar eixe projecte del COM a la convocatòria d’ajudes de l’Institut Valencià de Cultura. En estiu, amb la ressaca del caos generat per la pandèmia, va eixir la resolució: de tot el projecte sols ens concedien una part, un circuit per diferents poblacions (primera i única subvenció atorgada per l’IVC al COM en tota l’etapa del govern del Botànic). La idea d’un concert col·lectiu potent se la van apropiar (ho van fer finalment al Principal de València i a l’Arniches d’Alacant). També quan van traure l’eslògan postpandèmia OhCultura, vam tindre la sensació que... En fi, el COM va empomar el repte del circuit, tot i que l’ajuda atorgada era modesta i es cobrava contra factura (calgué que algú avançàs diners amb un préstec). Aconseguírem que diferents ajuntaments assumiren part de la producció i així, es van fer huit concerts OhVidi, dos d’ells col·lectius a Elx i Manises. Es van fer en març 2021, apurant el termini establit al projecte. Tot i la gran dificultat del context pandèmic, les restriccions sanitàries ja no foren tantes com les que va tocar aplicar en setembre 2020 en l’homenatge que férem el COM a Lluís Miquel (separació del públic, desinfecció de micros...).

A les Senyoretes, el concert de repertori llarg ens tocava a Bocairent, que en aquell moment lluïa capitalitat cultural i ens acollí de meravella, en guarde un gran record. La meitat era d’homenatge a Ovidi: des d’una adaptació al context COVID de “Serà un dia que durarà anys” fins a “El meu poble Alcoi” amb la música de “New York, New York”, passant per un “M’aclame a tu” a cinc veus o un místic “Cues d’estels” amb Pau fent un solo d’otomatone. La resta, agafada del repertori de Toni de l’Hostal (l’espurnejant “M’agraes quan dius ausaes”, la mítica “Pa ella”...), de Pau Miquel/Arthur Caravan (l’himne “No hi ha més que llibertat”, la versió de Remigi Palmero “Plens de sol de bon matí”...) i de Gent del Desert, com l’estrena de les “Rockalbaes!” que m’havia estat treballant: una versió dels meus adorats ELO transportada al context de la “música en valencià”.

Visca el folk, visca el rock i visca el maridatge!