L’alarma sanitària ocasionada per la COVID-19 va agafar el món per sorpresa, però amb la tecnologia disponible. Durant els mesos de confinament, els vídeos domèstics que arribaven de tots els racons feien més passable la situació.
El Col·lectiu Ovidi Montllor estava preparat per a abordar els actes de l’Any Ovidi, com vos narrava adés, fa tres cantons. Però tot es va aturar, és clar. Vam llançar llavors la proposta de fer vídeos casolans amb versions dels temes del repertori de Montllor i enviar-nos-els per difondre’ls al canal de Youtube del COM. Enllaçàvem també informació sobre programes informàtics i mitjans per gravar-se de forma òptima. Era una manera d’anar donant contingut a l’homenatge fins que la situació s’aclarira. Quaranta-quatre vídeos van arribar, es poden gaudir a la corresponent llista de reproducció en @elCanaldelCOM.
Per a la meua participació en eixa sèrie vaig aconseguir comptar amb tres amics que, com jo, guardaven confinament a Ontinyent, i vam preparar esta “Cançó per a dues guitarres i un amor”, que no està entre les més conegudes d’Ovidi però és de les millors. El track de Mireia, gravat del tiró, em va semblar extraordinari. El toc velvet de Pau Miquel amb la Fender Jazzmaster i la profunditat de l’acordionista Pau Barberà, també top.
