Hores d'amor

Vaig arribar a esta cançó gràcies a un suggeriment del meu amic Epi, qui em recomanava vivament el disc Mondo Cane de Mike Patton (2010): el cantant de Faith No More havia tret un àlbum sorprenent on versionava temes del pop italià dels 60 i 70 al capdavant d’una orquestra de seixanta-cinc músics, amb tota l’elegància i el “canallisme” de què era capaç. Eixa joia em va acompanyar durant molts mesos al meu cotxe.

Temps després, vaig investigar esta cançó en concret que, alhora que em treia un somriure, m’arribava molt a dins –digueu-me romàntic–. Vaig descobrir que era un estàndard compost per la parella Rehbein–Kaempfert, llançat en 1967 simultàniament en diferents llengües i també en versió instrumental. Per adaptar-la al valencià, la de Fred Bongusto que versionava Patton, era un punt de partida infinitament millor que la de Sinatra («The World We Knew», coneguda com «Over And Over»).

Quasi tots els instruments es van gravar al local d’assaig que teníem a ca Léndel, al camí de la Garnatxa d’Ontinyent. Vaig quedar molt satisfet del so aconseguit.