“Tema d’amor”, l’únic instrumental en esta antologia, es va muntar d’una forma, diguem-ne, capritxosa. Enamorat des de sempre d’este emblema del so Philadelphia que m’acompanyava en la infantesa, vaig voler explorar si seria bonica una versió folk, més relaxada, en clau acústica –seguint el lema del disc “Això s’ha d’intentar”–. Provàrem amb l’arsenal d’instruments d’Isma Cabero (flabiol, tarota, sac de gemecs...) i a cap no li esqueia, cap no abastava l’amplitud de la línia solista dels violins de la Love Unlimited Orchestra. En tots els instruments faltava una nota, i substituir-la sonava a caguerada.
Així que vam decidir provar de fer eixa línia amb acordió. Li vaig encomanar la tasca al gran crac de la Valldigna Gerard Vercher (Limbotheque, La POP, Juares, La Trocamba, Picking Boppers, La Perra Blanco...): “Gerard, mira’t açò i un dia d’estos que passes per Ontinyent, aprofitem i ho graves”. Però va ser la “percu” de l’ontinyentí Joan Mayor (Tashkenti, La Trocamba, Xavi Sarrià i el Cor de la Fera...) la que va acabar d’arredonir la barreja eclèctica que buscava en el plantejament inicial.
