“Malaguenya” és una de les formes d’anomenar un subgènere musical de la família del fandango; al sud valencià n’és una denominació corrent. La malaguenya més coneguda, sens dubte, és la de Barxeta, que Pep Botifarra ha convertit en tot un himne, però tan o més boniques són les de Corbera, Monòver, Mutxamel...
“Guenya”, en masculí “guenyo”, és una de les maneres (la més valenciana) de referir-se a una persona estràbica; el català estàndard diu “guerxo, guerxa” i el castellà, “bizco, bizca”. Al “xurro” de Xèrica es diu “bisojo, bisoja” i a Ontinyent, “piorlo, piorla”, paraula que no recull cap diccionari.
Vaig compondre esta cançó enjogassat amb la rima en –enya (probablement vaig estirar massa el joc, hui no la faria tan llarga). Té un to costumista, de fets de l’antigor. Com anticipava al cantó 35: “narra la topada d’un traginer amb una bandolera que l’assalta, amb la qual acaba tenint un romanç, amb escena de sexe i tot”.
Vam comptar amb la col·laboració d’Irene Ferrero, dolçainera al primer disc d’Atzukak, qui en aquell temps vivia a Catalunya i tenia un trio de música folk, A Manta (amb producció del gran Marcel Casellas). Irene va portar l’espectacle d’A Manta a Ontinyent, al Casal on ens reuníem, i em va agradar; hi feien polifonies vocals, coses xules amb instruments com simbombes... L’estiu de 2009 la vaig convidar a participar en esta cançó fent la veu femenina, la de la bandolera Alcarrenya. Vam comptar també amb un col·laborador de luxe, el pianista ollerià Joanjo Albinyana, professor al Conservatori Professional Josep Melcior Gomis d’Ontinyent, qui va fer una aportació ben galana.
