Sergi Torró em va lliurar un dia una carpeta plena d’esborranys literaris de diferent format, impresos però ratllats amb anotacions manuscrites, que havia anat creant en aquella època. Potser buscava una opinió o una crítica; el cas és que, l’única cosa que jo en vaig saber fer, va ser una cançó.
Una de les seccions contingudes a la carpeta portava per títol “Memoràndum inclement” i s’iniciava amb uns versos que evocaven la Pèrsia del segle VIII, la del poeta Abu-Nuwàs, del califa Harun ar-Raixid i el seu germà de llet Jàfar al-Barmakí... Tot plegat un bon enigma si es diu cantant, perquè no s’entén res, i això ja em va semblar un al·licient per a intentar-ho. El memoràndum continuava amb unes quantes pàgines de versos fabulosos, literalment una “anàlisi de la imprecisió”, i triant ça i lla d’eixes pàgines, vaig muntar un cantabile que Sergi mateix va gravar. Alguns d’aquells textos els va incloure, temps després, al llibre Magdala.
