Otra canción

La millor cançó de Rubber. En la versió de 1988 el gran José Manuel Moles ens havia regalat una mescla sols amb veus i guitarres, suggerint que així guanyava. En 1990 Goñi ho va millorar introduint l’impacte de la bateria final, fent-me uns cors i ensenyant-nos a tocar amb slide. La vam gravar a sa casa a Xirivella, en un ambient molt tranquil, en un Yamaha 4 pistes que després li vaig comprar i encara conserve al petit museu domèstic. Un bonic artilugi per a cintes de crom on s’havien gravat abans maquetes de Comité Cisne i Revólver. A Carlos Goñi li estic ben agraït, ell és qui em va ensenyar a gravar-me en analògic.