Crec que va ser el meu germà Miquel qui va suggerir d’adaptar algun tema de Fleetwood Mac per a Gent del Desert. Antany cantàvem totes les del disc Tusk, les sabíem compàs per compàs. Em va començar a rondar “Save Me a Place” amb especial insistència.
Cert dia la vaig portar a l’aula: vaig dedicar dos sessions de Projecte Interdisciplinari de 1ESO a intentar que l’alumnat realitzara cooperativament l’adaptació d’eixa cançó senzilla i preciosa (jo ja tenia al cap una versió acabada). Això em va permetre combinar amb naturalitat i eficàcia competències relacionades amb la literatura, la música, la tecnologia i el llenguatge: la llengua pròpia i l’estrangera (comparació de regles de majúscules, imitació de trets fonològics, ús d’eines on line com traductors, diccionaris de sinònims...). Llàstima que l’administració educativa s’haguera carregat poc abans l’assignatura, en deixar-la com no avaluable! Mesos després, em vaig referir a esta activitat i unes altres en una ponència presentada a la Universitat d’Alacant (a les jornades IV Primavera Musical) titulada “Adaptació de cançons al valencià: un recurs educatiu multidisciplinari”.
Abans de tot açò, en octubre, la meua filla Carmen –aka Hyphen B–, s’havia presentat amb una entrevista i un breu directe al podcast itinerant Panorama Cultureta, durant la qual va revelar que havia comptat amb certa ajuda de son pare en la gravació del seu EP. “Qui és ton pare” i “com és que no ha estat mai al programa” van ser les següents preguntes. I jo, veient-ho per streaming, mig descollonat (“Hi he estat, però quan es feia a Ràdio Malva”, hauria dit jo de ser allà present). “Ton pare ha de vindre ací a cantar” van concloure els simpàtics presentadors. Amb tot això i amb la presència sorprenent al programa d’un vell amic (el poeta César Márquez) d’immediat vaig pensar: “sí, accepte”. Quan em van emplaçar a una data en gener li vaig dir a Carmen que ella també se’n venia i que cantaríem “Fes-me un lloquet”.
