Cara A  ·  Cançó 06
06

Cançó de suburbi

Tomàs de los Santos ft. Ona Nua

Fitxa tècnica

Portada Viu i directe
Àlbum
Viu i directe (Bureo Músiques, 2024)
Directe
Teatre Micalet, València, 10 de març de 2023
Text
Josep Maria de Sagarra
(del poemari Cançons d’abril i novembre, 1918)
Música
Toti Soler (1994)
Sonorització i gravació
Pau Tortosa (TRT Audiovisual)
Mescla i màster
Jesús Barranco
Equipament i il·luminació
Jordi Carcelén
Vídeo i portada
D’Matinada (Maria Varó i Jaime Rod)
Músics
  • Tomàs de los Santos (veu i guitarra)
  • Ona Nua (veu i guitarra)
  • Jesús Barranco (lapsteel i cors)

El 2023 el grup de Tomàs va fer una espècie de canvi de marxa, amb un nou repertori que combinava temes dels àlbums anteriors amb novetats que volien ser estrenades. En col·laboració amb BarnaSants i més productors es va organitzar un concert al Teatre Micalet que va eixir fantàstic. Els convidats (Ona Nua, Tenda, Mireia Soriano, Ivan Brull) se’n van eixir també. Si bé a l’escenari, per moments, havíem trobat el so una mica embrollat, quina sort era disposar de la gravació per pistes d’eixe concert (el tècnic, Pau Tortosa, ho estava enregistrant tot sense que ningú ho sabera). Vaig passar la primavera “engolosinat” fent l’edició i màster d’eixe concert; quan el treball estava pràcticament acabat el vaig presentar a Tomàs i a la resta de la banda. Ho trobaren magnífic i va eixir publicat a primeries de 2024. En resum, el quart disc llarg de Tomàs de los Santos és un directe i jo en vaig fer la postproducció.

Tomàs havia conegut Josep Pérez (Ona Nua) fent alguna de les seues gravacions secretes i va voler compartir amb ell una versió a duo d’un temàs de Toti Soler que deu gran part de la seua transcendència al fet que fora estrenat per Ovidi Montllor en 1994. Jo els vaig demanar poder participar-hi afegint un lleu color claptonià.

Vídeo

Cançó de suburbi

Si el vídeo no carrega, obri’l a YouTube ↗

Lletra Text: Josep Maria de Sagarra  ·  Música: Toti Soler
M’estimo l’horta escanyolida que de la fàbrica es ressent i em plau voltar la meva vida d’aquest paisatge indiferent.
I em plau l’estona virolada, gent d’amanida i berenar; una donzella espitregada i una cançó que fa plorar.
I l’home humil que a l’aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l’espardenya i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m’obre fred i terrible com la mort, i és tan mesquina i és tan pobra la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua i en el meu rostre no hi ha vel, i em puc mirar l’ànima nua sense cap mica de recel.
Estimo l’horta desolada, el presseguer ensopit que es mor, i l’arengada platejada, porró de sang, tomàquet d’or.
Jo vaig seguint la vostra dèria, homes estranys de bones dents que tornareu a la misèria una miqueta més contents.
Durin els mals, durin les penes, llàgrima, rosa, perla i bes! Duri aquest cor i aquestes venes, duri aquest ull que no veu res!
Vestit encès que el goig estripa, dansa per mi! Home lleial, vine, fumem la nostra pipa damunt de l’herba virginal.
Digue’m les vives meravelles del teu treball, del teu turment. Sota el concert de les estrelles, anem fumant tranquil·lament.

Al poema, Sagarra (un aristòcrata barcelonés) conta que li agrada anar al barri popular, on viuen els obrers, a passar el temps i a barrejar-se amb ells: menjar sardines, beure del porró, fumar una pipa, cantar i ballar... Ells no el rebutgen, l’accepten perquè el troben sincer. Té molt d’impressionista, l’autor dona més importància a allò que sent que a la descripció mateixa. Expressa algun detall de forma un poc cruel i en un moment donat qualifica de "mesquina i pobra" la seua pròpia mirada, tan ambigua.