El 2023 el grup de Tomàs va fer una espècie de canvi de marxa, amb un nou repertori que combinava temes dels àlbums anteriors amb novetats que volien ser estrenades. En col·laboració amb BarnaSants i més productors es va organitzar un concert al Teatre Micalet que va eixir fantàstic. Els convidats (Ona Nua, Tenda, Mireia Soriano, Ivan Brull) se’n van eixir també. Si bé a l’escenari, per moments, havíem trobat el so una mica embrollat, quina sort era disposar de la gravació per pistes d’eixe concert (el tècnic, Pau Tortosa, ho estava enregistrant tot sense que ningú ho sabera). Vaig passar la primavera “engolosinat” fent l’edició i màster d’eixe concert; quan el treball estava pràcticament acabat el vaig presentar a Tomàs i a la resta de la banda. Ho trobaren magnífic i va eixir publicat a primeries de 2024. En resum, el quart disc llarg de Tomàs de los Santos és un directe i jo en vaig fer la postproducció.
Tomàs havia conegut Josep Pérez (Ona Nua) fent alguna de les seues gravacions secretes i va voler compartir amb ell una versió a duo d’un temàs de Toti Soler que deu gran part de la seua transcendència al fet que fora estrenat per Ovidi Montllor en 1994. Jo els vaig demanar poder participar-hi afegint un lleu color claptonià.
Al poema, Sagarra (un aristòcrata barcelonés) conta que li agrada anar al barri popular, on viuen els obrers, a passar el temps i a barrejar-se amb ells: menjar sardines, beure del porró, fumar una pipa, cantar i ballar... Ells no el rebutgen, l’accepten perquè el troben sincer. Té molt d’impressionista, l’autor dona més importància a allò que sent que a la descripció mateixa. Expressa algun detall de forma un poc cruel i en un moment donat qualifica de "mesquina i pobra" la seua pròpia mirada, tan ambigua.