Cara C  ·  Cançó 22
22

Nau nocturna

Gent del Desert

Fitxa tècnica

Això s'ha d'intentar · Portada
Format
De l’EP doble Això s’ha d’intentar / Continua (CD, autoedició, 2019)
Text i música
Donald Fagen i Walter Becker (Midnight Cruiser, Steely Dan, 1972)
Adaptació al valencià: Jesús Barranco
Producció, mescla i màster
Jesús Barranco
Tècnic assistent
Javi Carnisser
Disseny
Daniel Ángeles
Il·lustracions
Ignacio Benárcer
Músics
  • Jesús Barranco (veu i guitarra acústica)
  • Miquel Barranco (baix)
  • Ivan Garcia “Léndel” (guitarra elèctrica)
  • Carlos Vecina (bateria)
  • Paco Rodríguez-Bronchú (bombardí i fiscorn)
  • Ismael Cabero (tarota)

La versió d’Steely Dan la gaudíem molt als assajos i escenaris. Era la sonoritat que cercàvem. També el text s’adeia al moment, vaig treballar prou en l’adaptació i vaig cantar motivat.

En la cançó de 1972, un Donald Fagen que encara no s’atrevia a fer la veu solista d’Steely Dan invocava l’esperit de Thelonious Monk perquè li portara inspiració de “Harlem o algun lloc d’aquells”.

El meu homenatge a estos número u d’allò que alguns ara anomenen, amb humor, yacht rock; del seu primer LP.

LletraOriginal: Donald Fagen i Walter Becker (Steely Dan, 1972) · Adaptació: Jesús Barranco
Midnight Cruiser
Nau nocturna
Thelonious my old friend Step on in and let me shake your hand. So glad that you’re here again For one more time Let your madness run with me. Streets still unseen we’ll find somehow No time is better than now.
Thelonious, vell amic meu, passa i dona’m eixos cinc, xoquem. Pagat, una volta més, de retornar-te la insània amb què vinc. Carrers mai no vistos que ens depara un temps millor i eixe és ara.
Tell me where are you driving, Midnight cruiser, Where is your bounty Of fortune and fame? I am another Gentlemen loser. Drive me to Harlem Or somewhere the same
Digues, nau nocturna, quin rumb dibuixes, a quin santuari de sort i succés? Jo també porte causes perdudes. Guia’m a Harlem o a algun lloc d’aquells.
The world that we used to know People tell me it don’t turn no more. The places we used to go Familiar faces that ain’t smilin’ like before. The time of our time has come and gone I fear we been waiting too long
Allò que era el nostre món la gent em conta com es descompon. Somriures, en aquells llocs per on anàvem, com aquells d’abans no són. El nostre temps ja està passant, i tem que molt hem esperat.
Tell me where are you driving, Midnight cruiser, Where is your bounty Of fortune and fame? I am another Gentlemen loser. Drive me to Harlem Or somewhere the same
Digues, nau nocturna, quin rumb dibuixes, a quin santuari de sort i succés? Jo també porte causes perdudes. Guia’m a Harlem o a algun lloc d’aquells.