Cara C  ·  Cançó 28
28

I la banda tocà el Vals de Matilda

Gent del Desert

Fitxa tècnica

Ésser viu · Portada
Format
De l’àlbum Ésser viu (CD, Comboi Records, 2017)
Text i música
Eric Bogle (And The Band Played Waltzin’ Matilda, 1971)
Adaptació al valencià: Jesús Barranco
Arranjaments i producció
Jesús Barranco
Gravació
Xavi Torró
Mescla i màster
Javi Carnisser
Disseny i il·lustració
Jordi Albinyana
Músics
  • Jesús Barranco (veu i banjo)
  • Miquel Barranco (baix i cors)
  • Javi Requena “Requeneta” (flauta i cors)
  • Ivan García “Léndel” (guitarra)
  • Paco Rodríguez-Bronchú (bombardí)
  • Carlos Vecina (bateria)
  • Javi Penadés “Carnisser” (cors)

El nostre directe sense públic Ésser viu inclogué esta trista balada que havíem publicat tres anys abans. Per tal de contextualitzar la cançó, reproduïsc ací el post que Gent del Desert vam compartir amb els seguidors i seguidores de la nostra pàgina de Facebook el dia 25 d’abril de 2015.

25 d’abril de 2015

Publicat al Facebook de Gent del Desert

El 25 d’abril és una data molt destacada en la història del País Valencià. Aquell dia de l’any 1707, a les portes del regne, hi hagué la Batalla d’Almansa, en què la derrota de l’exèrcit austracista es convertí en el pròleg a l’ocupació borbònica, amb la brutal conseqüència de la supressió de la nostra autonomia política i la repressió de la nostra personalitat cultural. Actualment, els valencians conscients commemorem aquella derrota per fer palesa la nostra voluntat de resistència i de ressorgiment.

Poca gent sap, però, que entre els contendents a Almansa, no hi havia valencians. La milícia dels «maulets» no hi va participar (de fet, el seu líder, Basset, en aquell moment era empresonat). Contra l’exèrcit borbònic, compost bàsicament per francesos i castellans, lluitaven, sobretot, esquadres de militars holandesos, britànics, portuguesos... peons que els poderosos governants europeus hi havien enviat a sacrificar per uns interessos «superiors» que cap o ben pocs d’aquells soldats devien entendre ni qüestionar.

A les antípodes del nostre país, a Austràlia i a Nova Zelanda, també el 25 d’abril és una data motiu de commemoració, i també per una raó bèl·lica: la «campanya de Gal·lípoli», de la qual precisament hui es compleixen cent anys. Durant la Primera Guerra Mundial, quan Turquia va entrar a la contesa com a aliat de les «potències centrals» liderades per Alemanya, els britànics hi van enviar tropes australianes i neozelandeses per tal d’envair Turquia i mantenir els turcs ocupats i allunyats dels fronts europeus. Tot i que la campanya es va iniciar el febrer de 1915 amb una sèrie de batalles navals, fou el 25 d’abril quan es produí el primer desembarcament de les tropes de l’Australia and New Zealand Army Corps a la península de Gal·lípoli. S’hi van estar fins a gener de 1916, amb el resultat d’uns 45.000 morts i 95.000 ferits del bàndol aliat i uns 85.000 morts i 95.000 ferits al bàndol otomà. Com hem dit a propòsit dels fets d’Almansa, foren sacrificats com a peons per uns interessos «superiors» que cap o ben pocs d’aquells soldats devien entendre ni qüestionar.

Inspirant-se en eixos fets, Eric Bogle, un dels cantants folk australians més importants i interessants, va compondre la cançó «And the Band Played Waltzing Matilda», publicada el 1972, un colpidor al·legat antibel·licista que van popularitzar arreu del món les magnifiques versions que en van fer uns altres grans artistes com Joan Baez, The Dubliners o, molt especialment, The Pogues. Per tot això compartim hui amb tots vosaltres l’adaptació que Gent del Desert vam fer d’esta cançó, publicada al nostre disc «Processionària» (Comboi, 2014). Que sapiem, és l’única versió que se n’ha fet en la nostra llengua i, possiblement, en una llengua diferent a l’anglés*. Pel que fa a la famosa cançó «Waltzing Matilda» a què la composició de Bogle al·ludeix, es tracta d’una creació de Banjo Paterson de 1895, sovint considerada com l’himne «no oficial» d’Austràlia. S’hi narra la història d’un «swangman» (roder) que prefereix suïcidar-se abans de ser detingut per haver robat una ovella, i com el seu esperit acaba convertit en un fantasma. El fet que esdevinguera una mena d’himne patriòtic diu molt sobre el concepte de llibertat de la població australiana. L’expressió «Waltzing» (ballar el vals) juga amb la similitud amb «walking» (deambular) mentre que el nom femení «Matilda» era també la manera d’anomenar el sarró o «petate».

*No era, certament, la primera en una llengua diferent a l’anglés, ho vam saber més tard. El 22 de novembre de 2018 vam publicar açò, també al Facebook:

Ressons internacionals de la nostra versió

Facebook, 22 de novembre de 2018

Explorant el magnífic blog antiwarsongs.org, que es publica des d’Itàlia simultàniament en italià, anglés i francés, descobrim que els seus autors han inclòs la nostra versió «I la banda tocà el Vals de Matilda» a l’article corresponent a la inspirada composició d’Eric Bogle. També gràcies a esta pàgina n’hem conegut versions en llengües com l’italià (Ricardo Venturi) i el turc (Ve Orkestra).

Molt agraïts, sincerament, als autors del blog per haver estat atents a la nostra humil contribució, sense que haja calgut contactar-los ni res.

LletraOriginal: Eric Bogle (1971) · Adaptació: Jesús Barranco
And The Band Played Waltzin’ Matilda
I la banda tocà el Vals de Matilda
When I was a young man I carried my pack And I lived the free life of a rover. From the Murray green basin to the dusty outback, I waltzed my Mathilda all over. Then in nineteen fifteen my country said “Son, It's time to stop rambling cos there's work to be done.” So they gave me a tin hat and they gave me a gun And they sent me away to the war. And the band played Waltzing Mathilda, As we sailed away from the quay And amidst all the tears and the shouts and the cheers We sailed off for Gallipoli.
Quan jo era jove, un fardell vaig portar i roder en ma terra vaig viure. De les verdes muntanyes a l’immens pedregar, ballí el vals de Matilda ben lliure. Però en mil nou-cents quinze em van dir: «Xaval, la pàtria et reclama, hi ha una tasca que cal». Em donaren un casc, un fusell i un punyal i em dugueren molt lluny a la guerra. I la banda tocà el vals de Matilda mentre els xics embarcàvem al port. Entre vítols i crits i missatges de sort, vam salpar cap a Gal·lípoli.
How well I remember that terrible day, When the blood stained the sand and the water. And how in that hell that they called Suvla Bay We were butchered like lambs at the slaughter. Johnny Turk, he was ready, he primed himself well. He shot us with bullets and he rained us with shells, And in five minutes flat, he'd blown us all to hell, Nearly blew us right back to Australia. And the band played Waltzing Mathilda, As we stopped to bury our slain, And we buried ours and the Turks buried theirs, Then it started all over again.
Me’n recorde molt bé del dia del terror quan la sang tenyí l’aigua i l’arena, La badia de Suvla fou l’escorxador, a l’infern, no s’hi troba més pena. Joan el Turc no era imbècil, s’havia estat preparant, a aquella ratera ens anà arrossegant. Una pluja de bales quasi ens tornà volant en poc més d’uns minuts a Austràlia. I la banda tocà el vals de Matilda quan paràrem a enterrar tots els morts, els nostres morts, i els turcs, els seus morts. I el combat començà novament.
Now, those that were living did their best to survive In that mad world of death, blood and fire. And for seven long weeks I kept myself alive But the corpses around me piled higher. Then a big Turkish shell knocked me arse over tit, And when I awoke in my hospital bed I saw what it had done, Christ, I wished I was dead. Never knew there were worse things than dying. And no more I'll go Waltzing Mathilda, To the green bushes so far and free For to hump tent and pegs, a man needs two legs, No more waltzing Mathilda for me.
En un món dement de mort, sang i foc, alguns com jo sobrevivien; set llargues setmanes al maleït lloc on les piles de cadàvers creixien. I, de sobte, un canó m’encertà a l’engonal. I quan vaig despertar en un llit d’hospital vaig conéixer, en veure quin era el meu mal, que hi ha coses pitjors que morir-se. Ja no ballaré el vals de Matilda entre els arbres, tan verds, tan llunyans. Per viatjar i acampar no tinc prou amb les mans. S’ha acabat el vals per a mi.
So they collected the crippled, the wounded, and maimed, And they shipped us back home to Australia. The legless, the armless, the blind and insane, Those proud wounded heroes of Suvla. And when our ship pulled into Circular Quay I looked at the place where my legs used to be And I thank Christ there was nobody waiting for me To grieve and to mourn and to pity. But the band played Waltzing Mathilda As they carried us down the gangway, But nobody cheered, they just stood and stared, Then they turned their faces away.
Ajuntaren després tots els mutilats i ens van repatriar a Austràlia. Els cegos, els coixos, mancs i trastornats, els herois orgullosos de Suvla. Quan el nostre vaixell entrà al Moll Circular mirí on les meues cames havien d’estar. No tenia ningú que em vinguera a esperar i això al cel li ho vaig agrair. I la banda tocà el vals de Matilda atracàrem i baixàrem pel pont. Però ningú va brindar. Ens miraven de front i baixaven els ulls lentament.
And now every April I sit on my porch And I watch the parade pass before me. I see my old comrades, how proudly they march Reliving the dreams and past glory. And the old men march slowly, all bent, stiff and sore The forgotten heroes of a forgotten war. And the young people ask me “What are they marching for?” And I ask myself the same question. And the band plays Waltzing Mathilda, And the old men still answer the call, But year after year their numbers get fewer Someday no one will march there at all.
I ara, cada abril, me n’isc al portó i veig passar la desfilada. Veig els meus camarades marxant al mateix so revivint una glòria passada. Els vells van a espai, torts i encarcarats. D’una guerra oblidada, els herois oblidats. La xicalla demana: «Per què van desfilant?», i això em pregunte jo a mi mateix. I la banda toca el vals de Matilda i n’hi ha qui a la crida respon, però any rere any, qualques menys en són. Algun dia, no hi vindrà ningú.
Waltzing Mathilda, Waltzing Mathilda. Who'll come a-Waltzing Mathilda with me?
Vals de Matilda, vals de Matilda... Qui vol ballar el vals junt a mi?