Cara C  ·  Cançó 30
30

Massa matins

Gent del Desert

Fitxa tècnica

La caixa de Pandora · Portada
Format
De l’EP La caixa de Pandora
CD encartat al núm. 2 de la revista Sons de Xaloc (Comboi Records, 2015)
Text i música
Bob Dylan (One Too Many Mornings, 1964)
Adaptació al valencià: Jesús i Miquel Barranco
Arranjaments, producció, gravació, mescla i màster
Jesús Barranco
Gravació i mescla
Xavi Torró
Disseny
Jose Antonio Rivas «Commandant»
Músics
  • Jesús Barranco (veu i autoarpa)
  • Miquel Barranco (baix, guitarra i cors)
  • Javi Requena “Requeneta” (flauta)
  • Ivan García “Léndel” (guitarra solista)
  • Paco Rodríguez-Bronchú (bombardí i trompeta)
  • Carlos Vecina (bateria)

En setembre de 2015 vam acordar amb la revista Sons de Xaloc que, a canvi d’una ajudeta en la producció, els seus lectors rebrien com a obsequi d’un CD que recollia les quatre cançons que acabàvem de gravar. A la part central de la revista s’inclogué un article sobre Gent del Desert signat per l’escriptor Manel Alonso.

Moltes pistes d’este disc es van gravar entre telers i maquinària industrial i piles de productes tèxtils, en un magatzem on “Xavo” guardava provisionalment el seu material de gravació.

L’EP el tancava esta composició de Bob Dylan que, com tot dylanita sap, té dos versions molt diferents: l’acústica de 1964, de l’àlbum The Times They Are A-Changin’, i l’elèctrica de 1976 recollida en Hard Rain, en directe amb la Rolling Thunder Revue. En la segona, ens vam basar nosaltres. El meu compare “Requeneta” hi va deixar el que considere el seu millor solo de flauta amb GdD: les notes tocades en frullato em van fer alçar de la cadira: “Ole Javi ahí!!!”.

LletraOriginal: Bob Dylan (1964) · Adaptació: Jesús i Miquel Barranco
One Too Many Mornings
Massa matins
Down the street the dogs are barkin' And the day is a-gettin' dark As the night comes in a-fallin' The dogs'll lose their bark An' the silent night will shatter From the sounds inside my mind Yes, I'm one too many mornings And a thousand miles behind.
Pels carrers els gossos borden i el dia ja es va acabant. Quan, després, caiguen les ombres, tots els xitxos callaran. I la nit silenciosa trencarà els sons del meu cap, que, de matins, massa ja en porte i mil quilòmetres passats.
From the crossroads of my doorstep My eyes they start to fade And I turn my head back to the room Where my love and I have laid An' I gaze back to the street The sidewalk and the sign And I'm one too many mornings An' a thousand miles behind.
Ben a prop de la cruïlla els ulls es van apagant quan em gire i mire el quarto on tots dos ens vam gitar. I guaite fix el carrer, la vorera i el senyal que, de matins, massa ja en porte i mil quilòmetres passats.
It's a restless hungry feeling That don't mean no one no good When everything I'm a-sayin' You can say it just as good You're right from your side I'm right from mine We're both just one too many mornings An' a thousand miles behind.
És un àvid sentiment que no és bo per a ningú quan tot el que estic dient molt millor pots dir-ho tu. Tens raó, per una banda, i jo en tinc per la meua part que, de matins, massa ja en porte i mil quilòmetres passats.
I’ve no right to be here If you’ve no right to stay We're both just one too many mornings An' a thousand miles away.
No tinc dret d’estar ací si no en tens tu de quedar, que, de matins, massa ja en porte mil quilòmetres distants.