La segona dècada del segle XXI és una època daurada per a la música en valencià. En eixe temps, l’abundant producció discogràfica i la proliferació de festivals i esdeveniments, cada vegada més professionalitzats, feien la impressió d’una onada expansiva que multiplicava per molt la quantitat, la qualitat i la repercussió de la música en valencià, de tots els estils i generacions i de dalt a baix del país. Però enmig de tanta llum, cal també que ens fixem en les ombres: el difícil món de les sales de concert o la destrucció del valor comercial del CD, així com la sobrecàrrega que per a un músic representa fer de “creador de contingut” en unes xarxes infinites on resulta molt difícil destacar.
Carles Pastor ha desenvolupat des de 2008 una interessant carrera com a bandautor, situat en la perifèria que, en el context explicat, representa no tindre un perfil “festivaler” i quedar allunyat del públic majoritari. Els seus sis àlbums (Travelers, La noia del nord, Els ulls de Bob, Dies de ràdio, Andròmina, Les flors de Txernòbil) deixen un cançoner extraordinari que té el seu moment més reconegut en un premi Ovidi (2018) però també compta amb algun mal sabor de boca com l’escàs ressò obtingut pel disc “pandèmic”, que va portar Carles a fer una aturada (afortunadament, acaba d’anunciar ja nou disc per a estiu de 2026).
“Carretera 60” parla dels seus continus viatges de Gandia a Montaverner, a veure els seus, i a l’Olleria, a l’estudi de Juanjo Blanco on es van currar colze a colze este disc. Quin goig, veure’ls treballar junts! Per a mi, el seu millor àlbum. Hi vaig col·laborar en tres temes. També passaren per allí músics tan talentosos i entranyables com la baterista Sílvia Martí i el violinista Jordi Silvestre, qui va reclutar Delia Belda, la seua companya en Kaoba, per a afegir la segona veu en esta cançó, que a mi em pareix preciosa. He gaudit fent-ne ara un remix amb retocs a les veus.
