El 2007 Sergi Torró havia guanyat el Premi Ibn Hazm de poesia, que atorga l’Ajuntament de Xàtiva, amb un poemari, Visions provisionals, que va publicar Bromera a finals d’eixe mateix any. El jurat premiava un llibre sobre el desencís, el desafecte, la misantropia..., una temàtica tan brusca i cantelluda com representativa de la personalitat de l’autor.
A Celebració de la tempesta, el repertori incloïa menys recitació que als discos anteriors. Sols la meitat de la cançó que dona títol a l’àlbum i este “Good morning, València”, una de les pàgines més enginyoses de Visions provisionals, per a la qual vaig aprofitar una música composta anys abans junt al meu germà Miquel (de quan gravàvem instrumentals sota el nom El Trib Real, sèrie de maquetes inèdites entre 1998 i 2002). Este tema havia sigut un dia una rumba, però la vaig transformar de dalt a baix per a destacar l’audàcia i la riquesa instrumental que aportaven els músics fantàstics amb qui treballàvem ací.
Vaig convéncer Sergi que al disc no la recitaria ell, ja que volia fer-la en col·laboració amb el Col·lectiu Camí Fondo, un grup de música electrònica i spoken word amb qui acabava d’establir una intensa connexió que prompte esdevingué una gran amistat.
Havia sigut jo qui els havia escrit per MySpace (sí, parlem d’aquella època immediatament anterior al Facebook) per a felicitar-los sincerament pels tracks que hi havien penjat: la veu olímpica del rapsode MC Vulcano m’havia fet levitar i els ho vaig voler fer saber (i ells ho van saber agrair). L’altra meitat del grup, el productor JJ Doc (Juanjo Llopis), encarregat de la construcció sonora, va resultar ser (a més d’un prestigiós psiquiatre borrianenc) una peça clau de l’escena rockera dels huitanta, tant a la Plana com a València, i a més a més, gran amic de Ramon Gilabert, per a mi una espècie de mentor.
Vaig passar a JJ Doc tots els tracks instrumentals i el text, amb l’encomanda de gravar la veu de Vulcano i posar-hi la màgia. El resultat va ser excel·lent. Per aquell temps, vaig col·laborar també en algun dels seus directes. Poc després, l’amic Neuraska es va sumar al Col·lectiu Camí Fondo com a tercera pota de la taula, ocupant-se de la creació audiovisual.
L’últim espectacle de CCF es va produir en 2023, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló de la Plana, després d’haver deixat un apreciable rastre d’obra publicada.
