Vora el barranc dels Algadins segle XXI · 60 Cantons

Fitxa tècnica

Format: De l’àlbum Molles (CD, Sama-rec, 2009)
Text: Jesús Barranco
Riproposta del poema de Teodor Llorente i Olivares «Vora el barranc dels Algadins» (1904)
Música: Partaka, 1986
Producció i gravació: Jesús Barranco
Mescla i màster: Javi Carnisser
Disseny: Neuraska (Epi Garcia Ferrero)
Fotos: Lluís Garcia Pla

Músics

Jesús Barranco (veu, guitarra acústica, baix i bateria)
Marc “Polonés” (Marc Pérez Fuset) (guitarra elèctrica)
Jesús Monleón “Polelo” (bandúrria i llaüt)
Miquel Payà (tuba)
Vicent Xavier Vila (percussió)

El poema “Vora el barranc dels Algadins” és, probablement, el més conegut i reproduït de Teodor Llorente i Olivares (València, 1836-1911) i, per extensió, de la Renaixença al País Valencià. Representatiu del romanticisme tardà i de la mitificació de la “terreta” característics de l’autor, descriu un paradís idealitzat on Llorente havia passat alguns estius d’infantesa. Un paratge real, anomenat precisament la Casa del Real, al barranc dels Algadins, entre Algemesí i Alginet.

Este famós text, publicat el 1904 a Las Provincias i recollit cinc anys després al Nou llibret de versos, va ser musicat per Partaka el 1986. La versió de Paco Muñoz de 1990 va assolir més popularitat.

La nostra “riproposta” es va construir respectant la rima original. La inspiració partia de la lectura d’un article de Martí Domínguez i Romero a El Temps sobre les sangoneres que havia trobat, precisament, al barranc dels Algadins. La nostra descripció és la del lloc en aquells anys de desgovern i corrupció: transició de paisatge agrícola i polígon industrial amb un riuet pudent, solars amb pintades hip-hop...

Potser, de la mateixa manera que el text de Llorente va ser un dia sinècdoque (figura que consisteix en prendre la part pel tot) del País Valencià, la nostra revisió ben bé podria servir per a la mateixa cosa. O a això aspiràvem en compondre-la.

LletraOriginal: Teodor Llorente (1904) · Riproposta: Jesús Barranco · Música: Partaka (1986)

Vora el barranc dels Algadins (1904)

Vora el barranc dels Algadins segle XXI

Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per a omplir d’aroma l’aire no té lo món millors jardins. Allí hi ha un mas, i el mas té dins volguts records de ma infantesa; per ells jo tinc l’ànima presa vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins hi ha uns tarongers de forta flaire; com el seu fruit no dóna gaire, es fan servir com a jardins. Hi ha allí una nau que amaga dins uns documents que una alcaldessa podrien fer que acabàs presa, vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins s’alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batent ales lleugeres, mou son plomall i els seus troncs fins. En ells, millars de teuladins fan un soroll que el cor enxisa. Qui ouir pogués sa xillerissa vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins naden rabents les sangoneres endèmiques de les riberes fent bascular llurs cossos fins pel rierol sota els camins, estret com una llonganissa, d’aigua pudent, pastosa i grisa, vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins l’aigua corrent los camps anega; en sos espills lo sol llampega i trau l’arròs verdosos brins. Sona el tic-tac en los molins; i, al caure el sol, caçadors destres, a joca van d’ànets silvestres vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins un immigrant al sol renega; la seua dona li la pega al llit del típic pixavins. Fan uns xicots alginetins pintades més o menys rupestres per a vergonya dels seus mestres, vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins mourà demà les palmes l’aire, li donaran los horts son flaire i sa cantúria els teuladins. Lo mas demà guardarà dins dolços records i imatges belles; jo no podré gojar ja d’elles vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins demà el sol torrarà el pencaire, sacsarà les antenes l’aire, i un mas caurà fet a bocins. I, al polígon sense confins, les fàbriques es faran velles; jo no podré arrufar les celles vora el barranc dels Algadins!